Feia molt de temps que no visitava un museu, i no perquè no m’agraden, ben al contrari. El problema de la vida moderna és que penses que sempre tens coses més importants a fer que buscar i creus que no pots perdre el temps fent petites coses que resulten ser més enriquidores que qualsevol altra.
Per això el passat dissabte a la tarda vais decidir anar a veure l’exposició Visions d’Espanya de Sorolla que organitzava el MACBA. Sense dubte no me’n penedeixo.
Joaquim Sorolla sempre ha sigut un pintor que m’ha agradat. Supose que té molt a veure amb que provingui de la meva terra, el País Valencià, però mai havia tingut l’oportunitat de veure una exposició seva.
Visions d’Espanya és espectacular per les dimensions de les obres, que impacten a primera vista. Però el més especial de tot és el tractament que el pintor fa de la llum, aconseguint amb pinzellades transmetre les distintes lluminositats d’Espanya.
I és que la llum és totalment diferent del sud al nord. Es pot veure perfectament com la intensitat dels colors és molt més brillant al sud Andalús que a Catalunya o, més notablement, al País Basc.
La seva manera de captar el moviment i la perspectiva a tots els quadres és també espectacular, així com el gran aconseguiment de les textures dels vestits.
L’única que no em va agradar és que vaig haver de veure l’exposició dos vegades. A la visita guiada hi havia tanta gent i la guia anava tan de pressa que no vaig poder apreciar bé les seves explicacions; així que quan va acabar vaig tornar a fer el mateix recorregut per a poder gaudir al màxim de l’art d’aquest gran pintor.
Per això el passat dissabte a la tarda vais decidir anar a veure l’exposició Visions d’Espanya de Sorolla que organitzava el MACBA. Sense dubte no me’n penedeixo.
Joaquim Sorolla sempre ha sigut un pintor que m’ha agradat. Supose que té molt a veure amb que provingui de la meva terra, el País Valencià, però mai havia tingut l’oportunitat de veure una exposició seva.
Visions d’Espanya és espectacular per les dimensions de les obres, que impacten a primera vista. Però el més especial de tot és el tractament que el pintor fa de la llum, aconseguint amb pinzellades transmetre les distintes lluminositats d’Espanya.
I és que la llum és totalment diferent del sud al nord. Es pot veure perfectament com la intensitat dels colors és molt més brillant al sud Andalús que a Catalunya o, més notablement, al País Basc.
La seva manera de captar el moviment i la perspectiva a tots els quadres és també espectacular, així com el gran aconseguiment de les textures dels vestits.
L’única que no em va agradar és que vaig haver de veure l’exposició dos vegades. A la visita guiada hi havia tanta gent i la guia anava tan de pressa que no vaig poder apreciar bé les seves explicacions; així que quan va acabar vaig tornar a fer el mateix recorregut per a poder gaudir al màxim de l’art d’aquest gran pintor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario