Barcelona sempre ha sigut la ciutat dels meus somnis. Em sorprèn el contrast entre els carrers abarrotats de gent i la facilitat amb trobar-te una gran obra d’art en qualsevol moment. I és que el modernisme impregna cada racó de la ciutat: El Parc Güell, la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Pedrera... Però Gaudí no és l’únic que va deixar la seva magnífica obra modernista a Barcelona.
I és que a mi el racó que més m’agrada és el Palau de la Música, de Domènech i Muntaner. Fa poc el vaig tornar a visitar, i cada vegada em sorprèn despertant-me sensacions noves. Els colors, les formes, la llum... tot li confereix un toc especial, sense oblidar la preciosa claraboia de vidre, que intenta imitar el sol.
I sí ja estava emocionada simplement per poder estar allà, va ser desbordant escoltar l’orgue tocant la cinquena simfonia de Beethoven, i aleshores no vaig poder evitar que m'escapés una llàgrima...
I és que a mi el racó que més m’agrada és el Palau de la Música, de Domènech i Muntaner. Fa poc el vaig tornar a visitar, i cada vegada em sorprèn despertant-me sensacions noves. Els colors, les formes, la llum... tot li confereix un toc especial, sense oblidar la preciosa claraboia de vidre, que intenta imitar el sol.
I sí ja estava emocionada simplement per poder estar allà, va ser desbordant escoltar l’orgue tocant la cinquena simfonia de Beethoven, i aleshores no vaig poder evitar que m'escapés una llàgrima...
No hay comentarios:
Publicar un comentario