El cinema espanyol, com el de tots els països del món, compta amb pel·lícules molt bones i altres de molt dolentes.La nova ministra de cultrua, Ángeles González Sinde, ha arribat al càrrec criticant el cine espanyol, i ha atorgat gran subvencions a aquest art, començant per augmentar les subvencions als actors. I ha assenyalat com a principal causa del mal funcionament del cinema les descàrregues d’Internet.
Amb aquest nomenament es pot pensar que els dinesrs destinats al cinema superaran amb diferència al que es dediquen a museus o biblioteques. Pero Sinde deuria adonar-se’n de que els arxius, les arts escèniques, la música, les fundacions, la lectura o el patrimoni històric també formen part de les competències d’aquest ministeri.
El més irònic és que critique el cine espanyol titllant-lo de dolent quan ella és la primera que en contribueix: és cert que la ministra compta amb dos premis Goya en la seva carrera pel guió de la pel·lícula La buena estrella i com a realitzadora de La suerte dormida. Però és important destacara que és també la co-guionista de la taquillera Mentiras y gordas. Aquesta pel·lícula es pot resumir en escenes de sexe, amors adolescents i un excessiu consum d’alcohol i drogues, sense cap argument i diàlegs realment pobres.
Potser la pirateria no és l’únic causant del mal cinema que segons molts es fa a Espanya...
No hay comentarios:
Publicar un comentario