La compra d'art

El món de les subastes sempre ha sigut un tema que no acabe de comprendre, quan els qui ho fan són persones particulars. Crec que la cultura no s’hauria de comprar ni vendre, sinó deixar-la a l’abast de tothom, perquè ens enriqueix com a persones.
Sempre he pensat que la compra d’art per particulars està reservada pels que tenen tants diners que ja no saben en què gastar-se’ls. I pense això perquè qui les compren són les elits, que estan disposades a pagar el preu que sigui en tal de fer-se amb alguna obra d’art. El problema és que, si més no la majoria, decideix adquirir l’art per aconseguir reconeixement social de les elits i per demostrar el seu poder, sense sentir una veritable passió per aquesta obra.
Quan es tracta de fundacions que ofereixen en exposicions les seves adquisicions no em sembla malament la compra d’art, ja que ho mostren al públic que hi vulgui acudir.
Potser és una visió molt particular, però sincerament no em veig amb un Picasso penjat al menjador de casa; crec que és molt més productiu que estigui en un museu, on tots puguem gaudir de l’art.