Els tòpics en l'art

L’art és la visió pròpia d’un autor sobre el món. Cadascú interpreta el que veu d’una manera diferent i així ho transmet.
Els tòpics que es tenen d’altres cultures són pràcticament inevitables, ja que els hem après dia rere dia. Però crec que ens podem desprendre d’ells, i la manera de fer-ho és conèixer profundament aquestes cultures, perquè quan realment saps com viuen aquestes persones desconegudes, els tòpics desapareixen per donar pas a la realitat.

El problema és que quan anem a visitar altres llocs portem al cap tots els tòpics, i ens forcem a veure sols el que creiem que veurem. Per tant, el millor per prescindir dels tòpics és prescindir també dels prejudicis.
Els artistes tenen, com tots, una visió particular del món. Si són persones sense prejudicis, els serà molt més fàcil desprendre’s dels tòpics. En canvi, si han viscut poc món i sols tenen la visió que els han donat els altres sobre diferents cultures, serà molt més fàcil que caiguen en els tòpics.
Per tant, pense que l’art sense tòpics és possible, simplement depèn de la personalitat i les circumstàncies de l’artista.

Comentari sobre la web 1609-2009

La web m'ha semblat molt interessant i completa; es nota que hi ha una gran feina de documentació al darrere. El que he trobat més interessant és l'apartat amb les 100 preguntes i respostes sobre l'expulsió dels moriscos, ja que s'expliquen breument diferents aspectes importants per entendre aquest fet i la seva repercussió.

L'expulsió dels moriscos

L’expulsió dels moriscos és un tema que realment m’horroritza. Serà perquè el meu poble, Novelda (a Alacant) va estar gran part poblat pels almohades, i encara conservem el castell de la Mola, del segle XII, format per una torre de planta triangular i una altra de planta quadrada. Pot ser també que el fet de celebrar tots els anys les festes de Moros i Cristians m’hagi fet prendre consciència sobre el tema.
Tot i així, va ser l’any passat quan vaig començar a investigar més sobre els moriscos. I és que a Novelda es va trobar una necròpolis almohade, amb centenars de tombes orientades cap a la Meca.
Es diu que la majoria de la població a Novelda l’any 1609 era musulmana, pel que amb l’expulsió dels moriscos el poble es va quedar pràcticament buit, al marxar més de tres-centes famílies. És per això que, commemorant el 400è aniversari de l’expulsió dels moriscos, un grup de gent s’aventurarà el pròxim mes de maig a realitzar el mateix viatge que un dia van realitzar els nostres avantpassats. Pretenen arribar amb vaixell fins Algèria, on saben de famílies que conserven cognoms de gent que un dia va viure a Novelda, amb la idea de recuperar una petita part de les arrels que vam perdre quan els almohades van haver d’abandonar, per la força, la nostra localitat.
Mai he negat la cultura musulmana, que considere fascinant, ja que sóc molt conscient de que el meu poble és com és gràcies, en gran part, a ella. Encara que també sé que la majoria dels trets característics de la cultura musulmana es van eliminar del meu poble: la petita ermita de Sant Felip va ser un dia una mesquita, destruida per borrar una cultura tan important com qualsevol altra.

Article sobre la necròpolis almohade trobada a Novelda
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/27/valencia/1201424747.html

Informació sobre la història de Novelda
http://www.fvmp.es/fvmp3/guia/4.2.guia-cul-historia.html?codine=3093

La setmana passada vaig tenir el gran encert de visitar la ciutat de Granada. Passejant pels carrers de la ciutat, i sobretot, visitant els jardins del Generalife de l’Alhambra, em van venir al cap diferents situacions de les persones que van viure allí fa 400 anys. M’imaginava el patiment d’aquelles persones que van haver d’abandonar les seves cases a la força. Però, sobretot, m’imaginava el patiment de les persones que van haver d’abandonar un dels llocs més fascinants que he vist mai: l’Alhambra.
Va ser molt enriquidor poder visitar Granada, una de les poques ciutats espanyoles en les que encara es conserva la cultura musulmana. És increible com una cultura ha esborrat tots els símbols de la cultura anterior, la musulmana, fins al punt que hem arribat a negar-la i a creure fermament que mai ha sigut nostra.